Bones!
Fa poc, vaig estar a la Cité de la Musique a París. En aquest edifici al Parc de la Vilette, es troba el Museu dels Instruments. En aquest museu, a més de trobar-hi gran quantitat d’instruments, veiem com en el segle XIX ja es donava importància al treball de la musculatura de la mà per a millorar la pràctica instrumental. Per això utilitzaven diferents aparells.
Per desgràcia, amb poc encert. Amb Epigona, que pretén millorar l’autonomia del 4rt dit (anatòmicament unit al 3er), i que va fer ballar el cap a Robert Schumann: primer cas de distonia focal en la història (coneguda) de la música. Hi ha diverses teories sobre la malaltia de Schumann: es diu també que es va sotmetre a cirurgia per tallar la banda que uneix els tendons extensors del 4rt dit al 3er per millorar el seu moviment. Resultat: va haver de deixar de tocar (no així de compondre).
Dactylion
Epigona
No obstant, avui en dia, pocs són els exercicis que els músics coneixen per reforçar la mà fora de l’instrument, per ser més eficaços amb l’instrument. Veiem abans un petit apunt anatòmic per entendre el sentit dels exercicis que anem a proposar:
Gran part dels moviments de la mà els fan els músculs de l’avantbraç. La majoria d’ells surten des dels epicòndils (de l’epicòndil lateral, els músculs extensors, i de l’epicòndil medial, els músculs flexors). És qüestió de física, 
entendre que com més gran és el braç de palanca més força es pot fer. Així doncs, aquests músculs que surten a l’altura del colze, travessen diverses articulacions i la força que poden fer és gran. No per això, interessa reforçar-los per tocar: estareu d’acord amb mi que fa falta finesa i precisió per tocar un instrument. Un augment de to en aquests músculs, pot comportar epicondilàlgies (popularment, conegudes com a colze de tenista i colze de golfista) que no és més que dolor en el punt on s’inserten aquests músculs. 
Una altra conseqüència de l’excessiu desenvolupament d’aquests músculs són els síndromes de túnel carpià. 
Encara que no s’ha de descartar la possibilitat de l’atrapament del nervi medià en punts superiors del braç, és lògic que amb la gran activitat que desenvolupen els dits per tocar un instrument (i amb la poca consciència que encara es té sobre l’higiene postural i l’eficàcia del moviment en aquest àmbit) hi ha cert risc de tenir uns tendons amb major volum que comprimeixen el nervi medià contra el retinacle flexor o lligament transvers del carp. 
Així que recomanem no fer aquest tipus d’exercici amb l’objectiu de millorar la pràctica instrumental, ja que el que aconseguirem amb això, és reforçar aquesta musculatura flexora de l’avantbraç, amb els riscos que acabem de veure.
Dit això… como treballar els músculs de la mà per millorar la pràctica instrumental? A la mà, hi ha tres grups de músculs:
- En primer lloc, els de l’eminència tenar, o els músculs curts propis del polze
(abductor, flexor i oponent). Sovint, veiem una important massa en aquesta zona, sobretot a la mà de l’arc en instruments de corda fregada, però també a la mà que es recolza al màstil (també en la guitarra) si no es té una bona consciència del moviment del membre superior (polze que pivota i es desplaça poc). - En segon lloc, els de l’eminència hipotenar, o els músculs curts propis del dit petit (abductor, flexor i oponent). Aquests músculs ens permetran mantenir la bòveda que forma la mà (visible als artells) i que ens equilibrarà la mà. Aquest problema també s’aprecia fàcilment en les mans dels instrumentistes de corda (mà dreta en violinistes i violistes, ambdues mans en violoncelistes, contrabaixistes i arpistes, mà esquerra en guitarristes), així com de vent fusta (per exemple, la mà esquerra del flautista) o en els grans instruments de vent metall (tal vegada, per un excés de tensió i abús de la musculatura de l’avantbraç).
- En tercer lloc, per la resta de dits, trobem els interossis dorsals i palmars i també els lumbricals. Globalment, aquests músculs fan flexió del dits sobre la mà (tècnicament, de l’articulació metacarpofalàngica sense actuar sobre la resta d’articulacions del dit i mantenint el dit en extensió. A més, els interossis dorsals fan abducció (separen) dels dits i els interossis palmars fan adducción (aproximen) els dits.
A continuació, us adjunto un vídeo de la nostra companya (i professora) Ana Velázquez, del Centre de Prevenció en Arts Escèniques, que ens mostra diversos exercicis per abandonar la tensió de l’avantbraç i començar a activar aquesta musculatura de la mà. És important que us fixeu no només en el moviment, sinó també en la posició de la mà, del canyell i dels dits…
Portant aquests exercicis a un nivell més avançat, una vegada s’és capaç de fer els exercicis anteriors sense problema, es poden complicar més interrelacionant músculs i moviments. Finalment, tindríem, a continuació, aquesta proposta de treball en el qual apliquem una resistència o treballem la propiocepció de la mà.
Treball específic dels interossis dorsals
Treball específic dels interossis palmars
Això és tot per avui, espero que hagueu tret una mica més d’informació sobre com treballar les mans fora de l’instrument per facilitar la tasca de tocar sense dolor i amb major eficàcia.
Salut i música!