Fisio Taddeo: Fisioteràpia en Arts Escèniques · Posturologia

Els peus a la dansa

Bones!

Avui, us parlaré de peus:

Quan pensem en el ballet clàssic, sempre pensem en bellesa i en bonics cossos. Pero només alguns sabem la duresa d’assajos i assajos, i entrenaments als que se sotmeten aquests artistes, els peus dels quals pateixen molt: butllofes, durícies, ferides, etc.

Però sortint de la dansa clàssica, veurem altres tipus de dansa: danses populars i danses professionals, que implicaran més o menys hores d’entrenament. Cadascuna té els seus riscos específics i s’han de tenir en compte certs aspectes quan arriba un pacient a la consulta. Veurem també mesures preventives, per seguir ballant i evitar certs dolors.

  • El Dabke és el ball típic del Líban. Es balla, també, en altres països de l’Orient Mitjà, però nosaltres veurem la versió libanesa:

Els protagonistes del ball tenen un nivell bastant elevat de Dabke i hi veiem bastantes floritures. Però el que és característic del Dabke és aquest cop fort que donen amb el peu al terra… amb sabates de carrer i en un terra que no absorbeix especialment l’impacte.

Indicació per aquest possible pacient: reforç de la musculatura de la planta del peu perquè absorbeixi el major impacte amb el terra. Tenint en compte que és una activitat esporàdica que sorgeix en festes o esdeveniments concrets, podríem estalviar-nos el recomanar una plantilla o un canvi de calçat.

 

  • El Ball de Bot és el ball típic mallorquí. Com l’anterior, es balla en ocasions o esdeveniments per fer les “ballades”.

A diferència del vídeo anterior, aquest és un ball més “lleuger”. La recepció és molt menys dura que en el Dabke… però hi ha una feina molt important de mitges puntes, el que significa un important treball de la musculatura tricipital sural (els bessons). El treball d’aquesta musculatura pot comportar, per tensió de fàscies, un augment de la tensió de la fàscia plantar.

Indicació per aquest possible pacient: estirament de la musculatura gastrognèmia i soli, així com de la musculatura flexora dels dits del peu).

 

  • El flamenco, El flamenc, per sort, cada vegada està més academitzat. De manera que, a més del talent innat de qualsevol “bailaor”, hi ha una tècnica a aprendre per respectar al màxim el cos.

En el flamenc, com en el Dabke, s’impacta fortament el terra amb els peus i el calçat també sol ser dur per aquesta pràctica. Per sort, els “tablaos” en els que es balla, permeten certa amortiguació del cop. No cal ni parlar de les palmades que es donen per tot el cos que, com a mínim, estimularan la circulació sanguínia…

Indicació per aquest possible pacient: reforçar i estirar la musculatura de la planta del peu. També aconsellaria estirar el tríceps sural, pels tacons.

 

  • La dansa popular africana, i en concret el Zaouli, típic de Costa d’Ivori:

A part d’al•lucinar, perquè aquesta persona que té el cos flotant, independentment de les cames, que es mouen a mil per hora. Tot i que, podem trobar un factor de risc en l’impacte amb el terra, la veritat és que el recolzament és mínim… No obstant, no porta sabates. Per a un membre d’una tribu africana, pot no ser un problema si estan acostumats a caminar descalços; però realitzar una tasca així, per algú d’Occident (o un habitant de Yamusukro), acostumat a caminar amb calçat, seria fàcilment a causa de lesions.

 

  • El claqué, ball d’origen americà i que prèn el nom en castellà procedent del francès “claquer” i que significa colpejar fort.

Com veiem al vídeo, a part d’algun moviment, els impactes amb el terra no acostumen a ser molt intensos. Com que porten claquetes de ferro a les soles aconsegueixen fàcilment l’efecte sonor amb el terra de fusta sobre el que ballen.

Indicació per aquest possible pacient: mantenir en molt bon estat la musculatura intrínseca del peu i, sobretot, l’extrínseca (flexors i extensors del turmell i, evidentment, els estabilitzadors laterals del turmell). Com fer-ho? Treball de consciència corporal a nivell de peu i turmell, fora del ball, i també propiocepció. Estirar tríceps sural i tibials. I com ja hem anat veient, podreu endevinar que per absorvir millor l’impacta amb el terra, és interessant reforçar la musculatura de la planta del peu.

 

  • A la dansa-percussió, li hem de fer un apartat diferent al claqué, doncs finalment la coreografia del claqué és imprescindible per la seva música i s’han de donar totes les notes amb la percussió dels peus. En aquest vídeo, veiem la importància de l’impacte amb el terra per crear música, a més d’una coreografia. Pels peus, més del que ja hem vist fins ara:

En aquest vídeo, però, veiem que a més de l’imoacte dels peus amb el terra, aquests artistes colpegen el terra amb estris… Com s’absorveix aquest impacte? Per desgràcia, aquest vídeo em fa pensar que aquests artistes patiran problemes musclars i tendinosos a les espatlles, per una mala integració d’aquesta articulació en el moviment de l’extremitat superior. Això significa com hem vist en altres entrades, la descompensació entre la musculatura anterior i la posterior de l’espatlla, fet que crea un desequilibri d’aquest complexe articular i un descentratge general dels segments.

Això és tot per avui, que no és poc. Com veieu, és molt important poder preveure quines lesions pot provocar un tipus d’espectacle o un altre, per a poder preparar als artistes i poder desenvolupar el seu programa amb el mínim de lesions i sense haver de cancel•lar funcions per qüestions físiques.

Per suposat, en aquesta entrada només dono una pinzellada sobre un tema concret. El peu i l’impacte amb el terra en la dansa. L’entrada podria allargar-se diverses pàgines, si féssim un anàlisi global.

Salut i música!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *